En una xerrada recent a la Universitat de Girona, convidat pel professor Joan Vicens Tarré, intentava transmetre a un grup d’estudiants de primer de pedagogia la meva nostàlgia de les velles redaccions periodístiques, com a mínim les que jo he conegut a les diferents seus d’aquest diari a Girona, on als anys noranta encara es fumava –jo hi contribuïa, a aquella boira insalubre, que no és el que més enyoro– però sobretot es parlava i es discutia de taula a taula, generant una “contaminació sonora”, com es diu ara, que potser no facilitava la concentració, però sí l’intercanvi d’idees. Ara escric sobre això des d’una redacció més petita i sobretot més silenciosa, perquè el teletreball s’ha imposat i som pocs els que creiem que una redacció és un lloc fantàstic. Veritat, Lou Grant?