Les últimes esperances de canvi a Turquia es van diluir diumenge com un terròs de sucre en una tassa de cafè. Erdogan, l’home fort que dirigeix el destí del país des de fa més de dues dècades, reforça el seu poder per modelar una república més religiosa i conservadora. Ni la inflació disparada, ni les devastadores conseqüències del terratrèmol de febrer, que va deixar sense casa centenars de milers de persones, li han passat factura entre les capes populars sobre les quals sustenta la seva hegemonia. Tan demostrada com la capacitat de resistència del soldà és la incapacitat de l’oposició –privada, és cert, del ressò mediàtic d’Erdogan– per fer forat en la base electoral del president. Ni la promesa de tornar els refugiats sirians al seu país ha servit de revulsiu.