Els cants de sirena per defensar el front comú d’un independentisme polític en hores baixes no semblen convèncer ni els mateixos militants. La primera setmana després de les eleccions municipals ja ha deixat clar que quan es tracta de pactes les línies vermelles es desdibuixen, la ideologia es reinterpreta i les aliances estranyes es justifiquen pel bé del poble. I què hi diu el poble? Aquells que encara voten es posen les mans al cap davant d’alguns acords nascuts no ja per construir, sinó per fer fora el contrincant i aquells que han deixat de votar es feliciten per la decisió presa a contracor davant un escenari tan grotesc. Una abstenció creixent i un vot de càstig no ha estat suficient per fer-los obrir els ulls. Què més cal?