El triomf en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona el 2019 ha estat una de les proeses més desvergonyides cultivades pel sobiranisme durant el cicle del procés. Eren altres temps, aquells on hi havia “tàctica i estratègia”, i on algú va saber llegir que les forces vives de l’empresariat local estaven amb la guàrdia baixa davant uns comicis que, aleshores, tenien l’interès que tenien, cap ni un. Només calia, doncs, mobilitzar-se sense fer gaire soroll per donar una campanada que va coure. Perquè l’independentisme ja s’acostava massa perillosament al cor del sistema i, per això, des del minut zero es va segellar una conjura per restituir, amb el temps, una nova normalitat. D’aquí el toc de corneta d’una patronal que ja cavalca amb l’estendard alçat de la reconquesta.