No recordo cap partit d’extrema dreta a Europa que s’autoetiqueti com a partit d’extrema dreta ni recordo cap partit xenòfob que s’autoanomeni xenòfob, però sí que en recordo molts que neguen ser-ne i fan de les polítiques antiimmigratòries i islamòfobes el seu cavall de batalla, identificant sistemàticament determinats immigrants amb delinqüència i amb apocalipsi. La generalització fàcil, la simplificació, l’essencialisme, l’identitarisme, el populisme camuflat de progressisme, la desafecció, l’elisió dels matisos, les fake news, la nefasta política políticament correcta i les promeses incomplertes generen un caldo de cultiu que se’n va cap a l’extrema dreta, també a casa nostra, de punta a punta de l’eix nacional, de Salses a Guardamar i de Badalona a Ripoll.