A aquestes alçades, quan ens acostem ja al mig segle de democràcia, els intents per reactivar la censura semblen equiparables a aquella idea impossible d’intentar posar portes al camp: quan la ciutadania s’acostuma a gaudir del dret fonamental d’expressar-se lliurement és molt difícil aturar-ho. Però millor estar atents davant les negres tempestes que agiten els aires. Es pot objectar que la censura mai no ha marxat del tot, i només caldria preguntar sobre el tema a alguns rapers que han patit presó o exili, però en general podem dir que hem assolit com a societat uns nivells molt saludables de llibertat d’expressió, i seria terrible que perillessin per l’eterna intolerància de l’extrema dreta. Benvinguda, per tant, la reacció unànime del món cultural per exigir #StopCensura.