No vull treure importància a la vaga dels guionistes i els actors que ha paralitzat Hollywood, perquè en definitiva cada col·lectiu laboral pateix les seves misèries en aquests temps estranys –ara no explicaré les del meu, que no hem vingut a fer pena–, fins i tot al mig de les grandiloqüències de l’anomenada Meca del cinema. Però, ben mirat, si ens tallessin l’aixeta de la ficció cinematogràfica i televisiva, gairebé ens caldrien serveis mínims per sobreviure, com si parléssim de la sanitat, el transport i altres necessitats bàsiques, perquè la ficció audiovisual ja ho és també per a bona part de la població des de la irrupció de les plataformes. Què faríem sense nou material per satisfer la nostra set de noves sensacions? Tornar a veure bon cinema clàssic? Terrible!