Negociar la possible investidura amb l’esperança que un o diversos diputats trànsfugues et puguin garantir els suports que et falten per ser president espanyol, com sembla que voldria el PP, no sembla la millor manera d’arribar a La Moncloa. El transfuguisme és una pràctica nefasta contra la qual els partits es van conjurar el 1998 i que ha donat episodis vergonyosos en la història recent com ara el que es va viure el 2003 a l’Assemblea de Madrid. Perquè el trànsfuga deixa enrere les sigles per les quals s’ha presentat per rebre alguna contrapartida de la formació a la qual acaba beneficiant. És un exemple d’antipolítica i de mal servei als ciutadans. Apel·lar a aquesta pràctica, encara que sigui amb insinuacions, és una prova més de la desesperació dels populars.