Els amos dels vents volen que bufem

Els vents, en la mito­lo­gia grega, eren divi­ni­tats de l’ele­ment aeri, fills d’Astreu i d’Eos. Els tenien tan­cats en una caverna sota la vigilància d’Èol, que només els dei­xava sor­tir quan Zeus ho reque­ria. Ara, els déus de l’Olimp, els de veri­tat, els grans inver­sors i grups de poder, han pres la decisió de dema­nar que bufin per a ells. Arriba el moment de les eòliques. I tot això, men­tre encara cre­men com­bus­ti­bles fòssils o fabri­quen bate­ries amb mate­ri­als escas­sos i con­ta­mi­nants. Sobre el paper, impac­tes ambi­en­tals a banda, esta­rem allà mateix. Els vents bufa­ran perquè les empre­ses inver­so­res tin­guin bene­fi­cis estra­tosfèrics. El més trist de tot és que, qui sap, pot­ser aca­ba­rem bufant fins al nos­tre últim alè per fer rodar les pales i engrui­xir la bossa dels déus de veri­tat.