Fer aflorar pisos de lloguer a canonades

Els pisos turístics fan soroll a l’estiu i el ressò durarà fins a l’hivern al Par­la­ment. Falta habi­tatge arreu i en sobren de turístics a Bar­ce­lona –i al Barri Vell de Girona–, però la norma en forma de decret traça un ves­tit a mida. A Bar­ce­lona podria des­fi­lar per la pas­sa­rel·la del 080, però a comar­ques o bé li sal­ten les cos­tu­res o bé arros­sega mànigues per terra. Ja veig bé posar fre a la figura del dolent que fora­gita llo­ga­te­res jubi­la­des al Gòtic de Bar­ce­lona, i també al Barri Vell gironí, tot i que el dar­rer cas queda fora de la norma anun­ci­ada. I trobo estèril obli­gar la pro­pi­e­tat del xaletàs a la platja de 2.000 euros men­su­als que el llo­gui per cinc anys: ni a mi ni a molts lec­tors us farà el pes. Cal asse­gu­rar al petit pro­pi­e­tari que si lloga tot l’any cobrarà al mes, modu­lar preus –els límits fan fugir estoc i ofe­rir cada cop més con­trac­tes de menys d’un any– i posar l’Incasòl a fer pisos soci­als amb Ajun­ta­ments, coo­pe­ra­ti­ves. I també amb els pro­mo­tors, que men­tre les admi­nis­tra­ci­ons no s’acla­rei­xen i no actu­a­lit­zen preus a la inflació con­ti­nuen massa cen­trats en l’obra nova ’alt stan­ding’.