Una capsa de cartró

Una capsa de cartró és un paradís. L’única con­dició perquè ho sigui és que ha de ser buida i és en el moment d’obrir-la que comença l’aven­tura de con­ver­tir-la en allò que el vol lliure de la ima­gi­nació vul­gui. Una capsa de cartró és el joc pri­mari, aquell que la sofis­ti­cació de la joguina con­ver­tida en negoci ha des­vir­tuat i per­ver­tit amb el pas del temps. La capsa no és embol­call, ni reci­pi­ent, ni con­te­ni­dor, és essència, és punt de par­tida de l’abe­ce­dari que cal recórrer des del moment zero del joc fins a fer-hi cim, quan tot esdevé un gran esclat de joia. Una capsa de cartró és un uni­vers sense límits perquè en el fet de jugar el gaudi no arriba ni a través de les nines rin­xo­la­des ni amb herois de plàstic, sinó amb la màgia de cons­truir cas­tells en l’aire.