El dia que obres l'aixeta i no raja, o el líquid surt marronós o et comuniquen que no és potable, es produeix un daltabaix. Tenim l'hàbit tan adherit a la nostra vida diària que n'arribem a menysprear la necessitat. A Vidreres, els veïns de les urbanitzacions fa anys, molts anys, que conviuen amb un servei que deixa molt a desitjar. L'empresa subministradora mira cap a l'Ajuntament, l'Ajuntament mira cap a l'empresa, però són els veïns els que pateixen talls a dojo o que s'han de conformar amb una aigua tèrbola que no és apta ni per dutxar-se. L'alcalde demana paciència. És cert que el problema li arriba sobrevingut per gestions anteriors. Però obtenir la solució és inexcusable. Perquè l'aigua no es pot convertir en l'or transparent. L'aigua és aigua.