L'atur perllongat que patim ha fet que es parli sovint d'una generació de joves perduda. Universitaris i professionals excel·lentment formats però sense feina i que sovint estan obligats a marxar a l'estranger o a treballar en feines menys qualificades en relació amb la seva formació. Les alarmes de les ONG comencen a situar-nos també en l'abast de la pobresa infantil a Catalunya. El fet que un terç dels infants pateixin els efectes de la crisi i la pobresa i estiguin en risc d'exclusió social ja és prou alarmant. Tot i els esforços socials, no reduïm l'abast de la pobresa i la malnutrició. Que no haguem de lamentar mai que hi hagi hagut una generació, ni mitja, ni una quarta part d'una generació condemnada a no sortir-se'n. Seria un fracàs de tots.