L'apunt

LA GALERIA

Tot per a la mainada

En aquests temps de crisi i 21% d'IVA tots els sectors del món de l'espectacle han quedat tocats, poc o molt, per la baixada generalitzada del consum cultural, sobretot del que implica passar per caixa o per taquilla. Segurament el món de la música i les arts escèniques per a la mainada –els espectacles familiars, segons la correcció política dominant– tampoc no ho estan passant molt bé, amb les excepcions que mai no falten, i a sobre han d'aguantar els prejudicis d'aquells que encara les consideren arts menors només perquè també són menors (d'edat) els seus espectadors. Per contra, s'aprecia un cert boom en aquest sector, tant pel que fa a la proliferació de propostes artístiques com, per extensió, de festivals i programacions diverses per al públic ‘familiar'. Ho vam viure fa pocs dies amb l'èxit del Festivalot, el festival de música en família de Girona, i es confirmarà el cap de setmana vinent amb la tercera edició de Xalaro, la mostra d'espectacles i turisme familiar de Platja d'Aro, que a més coincidirà amb el tercer festival Ludivers de Girona, centrat en el joc, la joguina i el fet de jugar, amb espectacles ludiversals per a tots els públics.

També els grans festivals d'estiu reserven una part de la programació per a aquesta franja de públic: el Cap Roig Mini i el Petit Peralada són les propostes més visibles, però també el Festival de Torroella de Montgrí programa concerts familiars per apropar la música clàssica a la mainada i el Festival de la Porta Ferrada té tot un cap de setmana familiar.

L'oferta d'espectacles és cada vegada més àmplia i diversa: a la gran tradició d'animació infantil que hi ha en aquest país, amb exemples ben propers com ara Àngel Daban i Jordi Tonietti, s'hi han afegit en els últims anys propostes com ara els concerts per a nadons –inclòs Bitels per a nadons– o les adaptacions “per xics” d'estils i repertoris pensats inicialment per a adults: el Reggae per Xics de The Penguins o el Heavy per Xics estrenat a l'Acustiqueta de Figueres, sense oblidar la tasca de Landry el Rumbero per difondre la rumba catalana entre els més petits. Molts músics que mai no havien pensat tocar per a la mainada –un exemple recent és Toni Xuclà i el seu disc De poetes, cançonetes– han descobert que és un públic tan bo com qualsevol altre i potser més agraït. I mentrestant, pares i mares conclouen que ells poden prescindir de moltes coses, però que ho faran tot per a la mainada, fins i tot anar a concerts a les 12... del migdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia