El temps per a idiotes

“Les previsions s'han complert.” Extra! Extra! Va saltar la notícia. Tant, que la vaga dels treballadors de TV3 per evitar l'emissió del Telenotícies de dissabte va permetre l'excepció: es va emetre un bloc informatiu de deu minuts sobre la nevada. Les últimes previsions dels homes del temps de la televisió pública s'havien complert amb precisió.

Ja em va bé. Aquesta vegada que l'han encertat tinc ganes de dir què en penso. Fa molt temps que ho tinc clar i que ho critico en privat, i ara ho faig aquí: això del temps a TV3 se'ls ha escapat de les mans. Ja no és per les coreografies d'en Tomàs Molina o la cantarella d'en Francesc Mauri, que déu n'hi do. Això va a gustos: sé que a molta gent els semblen el paradigma de la simpatia; a mi, no. El problema de veritat és que la informació, l'estricta previsió del temps, s'ha convertit en l'excusa per muntar un xou. Hi va haver una època en què l'espai televisiu del temps servia pel que ha de servir: saber el pronòstic, amb errors comprensibles. Però ja fa anys (curiosament, a mesura que han millorat els instruments de previsió) que s'ha convertit en un hi-hi-ha-ha! Fins al punt que en determinats moments, amb un somriure d'orella a orella, es van arribar a qualificar d'espectaculars imatges de devastació, amb morts inclosos. Algú els devia cridar l'atenció i ara ja no passa. Això sí, l'espectacle es va traslladar a les previsions. Quantes vegades s'han activat alertes per causes meteorològiques que després han quedat en molt menys? Massa. En lloc d'explicar-te el temps del dia i el de l'endemà (amb alts percentatges de fiabilitat), es recreen en la borrasca que potser arribarà al cap d'una setmana. S'entusiasmen i, és clar, exageren. Va passar la setmana passada. El dilluns en Mauri ja parlava amb deliri d'aquest cap de setmana. I l'endemà, i l'altre... Fins que divendres en Molina la va clavar. Ens va explicar el temps com si fóssim idiotes: “episodi PUNTUAL de neu aquesta matinada” i “SOL dissabte i diumenge”. Ho va repetir vint vegades, amb entonació repel·lent. Els hotelers ja els devien haver tocat el crostó. Hi va haver un temps en què jo creia que els hotelers només volien que els homes del temps diguessin que sempre faria sol. Ara els entenc, només volen saber el temps de veritat. Com jo. I a aquestes altures, fins i tot acceptaria que en Molina m'ho continués dient ballant i en Mauri, cantant.