Míssils, miracles i fogueres
A André Malraux s'atribueix la frase que el segle XXI serà religiós o no serà. L'atribució és falsa; ell mateix ho va precisar el 1975: “El que dic és més incert. No excloc la possibilitat d'un esdeveniment espiritual a escala planetària.” I quan l'any 1989 Fernando Arrabal insistia a parlar del mil·lenarisme, anava borratxo però no massa desencaminat. A hores d'ara sembla que sí, que en aquest segle la dimensió religiosa no ha estat eradicada per les ideologies sorgides de la Il·lustració, sinó que persisteix i reprèn; però són les formes més degradades de la religió que tenen el vent en popa. El culte a la personalitat propi de les ideologies totalitàries noucentistes, a Corea del Nord s'ha acabat convertint en una idolatria tribal, i l'anul·lació de totes les llibertats de l'individu fa que aquest règim sigui parangonable a una secta destructiva. És l'últim dels comunismes o el primer dels despotismes que ens amenacen? A Venezuela, el candidat oficial del règim bolivarià acaba d'anunciar que se li ha aparegut el líder fa poc traspassat en forma de “pajarito chiquitico” i que va sentir com tot xiulant i aletejant li donava la benedicció amb vista a les eleccions que vénen. És curiós com un dictador que fa quatre anys afirmava, rotund, que “no hay un otro mundo más allá; es aquí, el más acá o el más allá, es aquí” (sic), ja comença a protagonitzar llegendes pietoses que posaran a prova el sentit del ridícul dels seus admiradors nostrats. S'entén que l'ateisme a la cubana sigui més aviat contraproduent quan es vol tenir bones relacions amb la Pèrsia xiïta, però fer-li fer miracles de tan baixa condició al difunt, ens transporta a la perifèria del santoral catòlic. Mentrestant, hi ha zones de l'Àfrica, com a Timbuctu, on cremen edificis i llibres que són patrimoni de la humanitat, en nom d'un revival de la fe en els pitjors versets de l'Alcorà. Hauríem de començar a revisar conceptes, perquè no pot ser que siguin tan islàmics, ells diuen que més, els qui encenen la foguera que els qui hi són condemnats. Havíem arribat a pensar que les religions formaven part de l'edat infantil de la humanitat i que els avenços científics, filosòfics i ètics acabarien per superar-les, però heus aquí que el fanatisme té una gran capacitat d'adaptació. Sap com combinar la tecnologia punta d'avui dia amb la fe cega del neolític. Com si no haguéssim après res en cinc mil anys, estem envoltats de falsos profetes.
