Un duet perfecte

Ja vaig dir que Mas i Junqueras farien un tàndem immillorable. Mas és el pont del país cap al passat, cap a la fumisteria infantilitzadora i capellanesca d'aquests articulistes veterans sense ironia que s'han fet un nom defensant tot el que s'ha ensorrat i que encara no han descobert la part de joc que ha de contenir tot article per no caure en el ridícul, tant se val el punt de vista que defensi. Junqueras és el pont del país cap al futur, apunta les formes del català amb consciència històrica –que és la base de totes les altres llibertats– i que difícilment es deixarà enredar per la retòrica d'aquests líders polítics de la generació de l'iPad i el Photoshop que fan discursos del temps de la guerra freda. Mas és Suárez, però sort que té Junqueras perquè sinó acabaria com Companys, convertit en una altra moreneta tràgica. Sense Junqueras, Mas tindria poques possibilitats d'acabar bé el seu mandat –per exemple ara no tindria marge per anar allargant l'aprovació d'uns nous pressupostos i deixar que l'Estat es vagi escanyant amb la seva pròpia corda de botxí. Entre tots dos, fan un tàndem tan bo que, per demostrar que Espanya és un país decent i que encara hi ha esperança, ara els jutges espanyols fins i tot persegueixen princesetes –tot i que no amb tanta mala bava com perseguien empresaris i polítics catalans (no fotem!). Gràcies a Mas i Junqueras, el The Times ja ens tracta de nació i demana a Rajoy que ens deixi fer un referèndum –això sí, amb tres preguntes per dissoldre l'opció independentista i poder continuar drenant l'economia del mediterrani. Mas no deu res a l'oligarquia catalana, aquesta classe dirigent que només aspira a tenir-ho tot pagat i a la resta de país que el bombin. Junqueras sap història i ha vist la jugada. El pont aeri i alguns dels seus columnistes veterans necessiten –o això creuen– que hi hagi un bon terrabastall perquè ells puguin seguir com sempre. Cambó i Companys es van posar d'acord quan ja era tard. Mas i Junqueras han començat a temps, i mentre tothom fa sermons i brama, el seu duet aparentment desafinat sona cada dia més perfecte.