Una rosa amb molta espina

Ja s'albira el temps de les flors. Però a les primaveres, siguin àrabs o catalanes, també eclosionen les espines. I penso en unes de molt esmolades per esgarrinxar la catalana pell, les d'una Rosa que comanda un partit translúcid, que, amagat en la tardor, espera freturós l'esclat de la primavera espanyola. Ja fa temps que vaig seguint, neguitós, la progressió, ara ja galopant, d'UPD. I també em neguiteja la poca atenció que molts saberuts comentaristes polítics atorguen al fenomen. És el partit de Fernando Savater, per a qui “el nacionalismo no es otra cosa que el viejo caciquismo español de siempre”; de Vargas Llosas, per a qui el nacionalisme també és “el gran enemigo de la libertad en nuestro tiempo”, ja que” atrae a los nostálgicos del fascismo y el comunismo”, perquè es tracta de “la cultura de los incultos”; d'Albert Boadella, que viu a Madrid perquè “Barcelona avui és com el Berlin Oriental”; d'Arcadi Espada, l'ínclit autor del “informe sobre la decadencia de Cataluña reflejada en su Estatuto”; de Luis María Ansón, el fundador de la Razón, el conspicu columnista de El Mundo, a més de pregoner de l'urgent retorn d'Aznar; d'Antonio Elorza, per a qui el racisme de Sabino Arana es perfectament comparable al de Hitler; de Toni Cantó, ardent postulador que les”corridas” siguin declarades “bien de interés cultural”, atès que Savater li ha ensenyat que “el maltrato animal no es un atentado ético”, de la mateixa manera que també el maltractament de gènere és un invent, producte, segons ell, de denúncies falses; de Fernando Sánchez Dragó, el que va declarar l'onze de desembre de 2012 allò de “Gerona, Lérida y Cataluña, coño, con eñe, y no Girona, Lleida o Catalunya ¿porqué los presentadores de los telediarios, los locutores de las emisoras, los contertulios y toda esa fauna se empeñan en lo segundo? ¡menuda cursilada!”, el mateix que en el seu últim llibre explica a Albert Boadella (encara que després ho matisés) “que se folló en Tokio a dos crías de trece años, una detrás de otra y que le volvieron loco”; d'Álvaro Pombo, que declarà a una revista xilena que “España prosperó gracias a Franco.... la democracia fue posible gracias a Franco. Hay que tener cuidado de no ponerse demasiado bravo con los dictadores que produjeron riqueza. Hitler fue un dictador que metió a los países en una guerra espantosa, pero Franco no. Y Pinochet tampoco”; de Sáez de Iniestrillas, l'ostentós feixista que dictaminà que UPD és “lo más parecido al auténtico falangismo”, etc.

S'esdevé coherent del tot que un partit format per aquests estufats setciències redemptors de la Hispanitat, busqui eliminar de la Constitució qualsevol referència a la “protección y respeto” de les llengües minoritàries, en congruència amb la seva valoració sobre que “...en España no hay nacionalidades, sino comunidades autónomas con iguales derechos”.

Sí, ja sabem que aquest partit te un sostre molt baix a Catalunya, on, a més, ha de competir amb Ciutadans, però, i a Espanya? Allà, jo no sé veure-li el límit. A les darreres eleccions ja va obtenir 1.140.000 vots, i va ser la quarta força política en nombre de vots( la tercera a la capital). I ha deixat de ser un partit només madrileny en assolir també el tercer lloc a Castella i Lleó, Múrcia i La Rioja. Molts confien en la pèrdua de la majoria absoluta del PP. Però, i si la conserva sumant amb UPD? Jo no sé imaginar-me un escenari més aterridor.