Thatcher, polític exemplar

Val més dir-ho des del principi: aquest article té un títol trampa. És el típic recurs de l'articulista sense gaires recursos: posa un títol (aparentment) provocador per arrossegar els lectors a continuar llegint, encara que sigui per allò de “a veure què diu aquest ximple”. Més aclariments: no és que estigui a favor de les polítiques que va executar Margaret Thatcher, més aviat al contrari. En aquest sentit, sí que el títol és una trampa. Però ara ve la part que no ho és: tant de bo hi hagués més polítics com l'antiga primera ministra britànica. M'explico. Vull dir polítics amb vocació de transcendir, governants que no vulguin passar de puntetes per la gestió pública, representants populars que no eludeixin la responsabilitat de prendre decisions per por de cremar-se i haver de plegar. Polítics que no governin pel seu partit sinó pel seu país. Governants que vulguin deixar petja fent el que creuen millor per al seu país encara que no sempre sigui el millor per a ells, per a la seva carrera. Representants populars que assumeixin les conseqüències de les seves decisions davant els votants. Al marge de la ideologia, que jo mateix no comparteixo, Margaret Thatcher em sembla que va ser tot això. I, lamentablement, no és que abundin els polítics d'aquesta mena. Voluntat de transcendir, això és el que fa falta. A la política no s'hi hauria de poder dedicar qualsevol, però efectivament s'hi dedica qualsevol. I així ens van les coses. Per això he posat Thatcher d'exemple. Perquè amb polítics com ella sí que val la pena anar a votar, no amb aquests buròcrates del partidisme.

Ningú està obligat a entrar en política, i hauria de ser necessari que tothom que s'hi volgués dedicar tingués la voluntat de transcendir que va tenir Margaret Thatcher. I no parlo de primers ministres o presidents de primera línia mundial. A una altra escala, hauria de ser igual fins i tot per ser un alcalde de poble. No abunden, aquesta mena de polítics. I el món de la política està tan embastardit, a més, que quan n'apareix algun sol ser l'ase dels cops. Això passa ara a Catalunya amb Artur Mas, un polític que ha posat la seva carrera al servei del clam d'un poble. I se'l tracta com si fos un ximple. No només els que per partidisme s'hi oposen, sovint també els que serien els seus. I així ens va, així ens anirà.