L'endemà del dissabte

El cap de setmana passat, la Paula White, la presentadora d'un programa de ràdio local de la BBC, va decidir acomiadar-se dels seus oients –es tractava del seu últim dia en aquella emissora– en un estat d'embriaguesa. Cosa que va intentar negar tot cridant: “He pres un parell de copes, però no estic pas borratxa!”, abans d'amollar una rialla hienesca seguida d'un silenci incòmode (perquè havia oblidat com funcionava el seu equip tècnic). El comportament de la senyora White encaixava perfectament dins una llarga tradició angloamericana de gent coneguda que de tant en tant surt visiblement èbria als mitjans de comunicació.

Als anys 70, vaig conèixer una noia que treballava en un departament de la BBC que es deia Hospitalitat, la feina de la qual consistia a donar als convidats als programes d'entrevistes tant de licor com els venia de gust, a fi que se sentissin més relaxats davant les càmeres. No era estrany, doncs, que actors i actrius que ja tenien una certa tendència a beure, sortissin al plató completament gats. Una Bette Davis gens coherent, per exemple, va obrir el seu portacigarretes cap per avall tot omplint la falda de tabac durant una entrevista a prime time, a principis dels 80. L'actor Oliver Reed va sortir ballant com un posseït, el 1987, en un programa dirigit per un presentador més aviat tocat i posat (la primera de desenes d'entrevistes en què Reed es va presentar pet, fent esses i dient coses poc comprensibles). El pitjor cas, potser, va ser el de David Hasselhoff (el protagonista d'El coche fantástico i Los vigilantes de la playa), la filla del qual va emetre un vídeo de son pare en una habitació d'hotel, el 2007, mentre aquest intentava menjar una hamburguesa estirat a terra, horriblement borratxo.

A Catalunya, però, sembla que mai no s'ha estilat això de fer el pallasso al plató havent pres unes copes de més. Tot al contrari, si hem de jutjar per l'entrevista que els del canal Intereconomía van infligir a l'Alfred Bosch fa quinze dies: aquest va aguantar el xàfec amb una sobrietat exemplar mentre els seus entrevistadors sí que es comportaven com uns embriacs, intoxicats no pas per l'alcohol –hem de suposar– sinó pel consum immoderat d'un gavadal de tòpics no precisament Catalan friendly, servits des de temps immemorials pels sospitosos habituals.