La plaça

Per jugar, per xerrar, per ballar, per fer un cafè... Des que en la prehistòria els poblats agrupaven les cabanes de la tribu en cercle, que l'espai central que quedava al mig va començar a complir la funció d'escenari de la vida comunitària. Un emplaçament lliure on es feia de tot, des de festes fins a cerimònies fúnebres. I aquest esperit de llibertat l'han mantingut totes les places del món perquè és l'espai que pertany al poble, és de la gent. Aquell espai públic situat al cor d'un poble o d'una ciutat que és el lloc on els ciutadans se senten lliures i per això s'hi expressen sense embuts. A la plaça s'hi instal·la el mercat on es fan negocis i tota mena de transaccions comercials, s'hi fan festes, balls i d'altres trobades lúdiques. I a les places s'hi exposen idees i s'hi reclamen drets. Ho hem tornat a veure a Turquia. A Istanbul, els enfrontaments contra la política governamental s'han reproduït al voltant de la plaça Taksim. Ara fa un any la plaça Tahrir del Caire va ser el símbol de la revolució primer i de la resistència després dels joves àrabs protagonistes de la primavera que havia de portar els canvis. O la plaça Sintagma a Atenes, on els grecs encara reclamen que es respecti el poder del poble. Sense oblidar les places de Catalunya i del Sol, a Barcelona i Madrid, que van ser testimonis de la indignació popular i el quarter general del moviment dels indignats. I el reguitzell de places i placetes que van bategar al mateix ritme reivindicatiu. I ara podem recordar la plaça de Tiananmen, a Pequín. Ara que fa vint-i-quatre anys de la revolta que va ser esclafada per l'Exèrcit Roig. La nit del 3 al 4 de juny de 1989, un grup d' estudiants xinesos es manifestaven en favor de la democràcia al seu país i ocupaven la plaça quan els tancs hi van entrar i van provocar una massacre sobre la qual mai no hi ha hagut xifres clares de morts i ferits. Aquests dies, el control i la censura s'intensifiquen a la Xina, tant al carrer com a les xarxes socials, per evitar que els activistes rememorin aquesta data. Als ciutadans ens han pres molts espais de llibertat; aquest que ens pertany des de temps immemorials i que el poder establert també voldria sotmetre als seus interessos no el podem perdre.