Tanta amabilitat em confon
“L'amabilitat que teniu cap a la meva persona en els últims temps m'està confonent”, li va dir el futbolista Samuel Eto'o al seu llavors entrenador Pep Guardiola després d'un temps d'haver-se tractat com gat i gos. Tots dos van decidir no cedir ni un mil·límetre en les seves pretensions i tractar-se amablement perquè el treball que havien de fer conjuntament anés com una seda.
Darrerament hi ha petits indicis d'amabilitat entre el govern català i l'espanyol. Amb tot, ningú voldrà cedir res. Ni el govern català amb el seu viatge sense retorn. Ni el govern espanyol mantenint la seva idea que els catalans estem ben servits dins del marc constitucional. Però en aquests primers dies de setembre hi ha hagut petits signes d'amabilitat per les dues parts. El govern català dóna suport a Madrid perquè pugui organitzar el Jocs del 2020, una decisió que es pren demà a Buenos Aires. És un suport català gratuït i sense compromís ben rebut en el món de l'esport espanyol, que vol exhibir unitat i que entén que els Jocs són organitzats per ciutats i no per països. Aquest suport és tot un exemple d'amabilitat catalana, com la que va tenir aquesta setmana per l'altra banda el ministre d'Afers Estrangers, García-Margallo, en recollir discretament i sense fer comentaris ni massa soroll la samarreta groga de la Via Catalana que li va lliurar el diputat d'ERC Joan Tardà en plena comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats, presidida per Duran i Lleida.
Detalls com ara el compromís del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, de voler contestar aquest mes de setembre la carta que li va enviar el president de la Generalitat. Tot i que és fàcil imaginar la contesta, igual que el temps que escollirà i que serà després dels actes de la Diada. Val a dir que és tot un gest i un detall que Mariano Rajoy no hagi ignorat la carta que li va ser enviada el mes de juliol.
Les relacions Catalunya-Espanya han tingut històricament els seus alts i baixos. En els últims temps són tenses i complicades. Plenes de recursos d'inconstitucionalitat, de requeriments, d'insults, de restriccions financeres i de malentesos permanents entre les dues bandes. Però aquests petits detalls, insignificants, ajuden a pensar que no tot està perdut per la via del diàleg. Encara que la desconfiança i el recel de tants anys facin pensar que “tanta amabilitat em confon”...
