Opinió

Disparin contra el llenguatge

No es pot pre­sa­giar res espe­rançador d'un marc polític vio­lent com el nos­tre, en què el llen­guatge pateix un alt grau d'into­xi­cació. Sense elu­dir que tots els poders (tots!) se sen­ten temp­tats de tenir un cert con­trol sobre els dic­ci­o­na­ris, les enci­clopèdies i els diagnòstics hegemònics de la rea­li­tat, resulta alar­mant la llicència abso­luta que l'uni­o­nisme (tant de dreta com d'esquerra) s'ha auto­con­ce­dit amb relació als usos i impo­si­ci­ons del llen­guatge.

Fa encara rela­ti­va­ment poc, en aquest sen­tit, el Dic­ci­o­na­rio de la Real Aca­de­mia de la Len­gua ens obse­quiava amb un pre­ce­dent pal­mari: amb la modi­fi­cació mani­pu­lada i mani­pu­la­dora de l'entrada naci­o­na­li­dad. Aquesta pràctica té, és clar, una dila­tada tra­dició. Si no, tam­poc s'expli­ca­ria per exem­ple que en l'ima­gi­nari social i cul­tu­ral de l'Estat el terme naci­o­na­lisme hagi per­dut tot valor de subs­tan­tiu i tin­gui sobre­tot una funció adjec­tiva, de caire pejo­ra­tiu, ori­en­tada a desig­nar els naci­o­na­lis­mes basc, català o gallec, però mai el naci­o­na­lisme espa­nyol, que amb la volun­tat de ser invi­si­ble i pas­sar inad­ver­tit deixa de tenir nomi­nació.

El procés sobi­ra­nista ha sig­ni­fi­cat un acce­le­ra­dor de partícules dels pit­jors tics de l'uni­o­nisme. Pri­mer va ser l'uni­o­nisme de caverna, que, atapeït de des­cen­dents de nazis i falan­gis­tes, va acu­sar el sobi­ra­nisme de ser nazi i de ser falan­gista. Però ara, en una vella estratègia de botxí que es fa pas­sar per víctima, l'uni­o­nisme d'esquer­res i supo­sa­da­ment civi­lit­zat també parla ober­ta­ment de tota­li­ta­risme sobi­ra­nista. No hi fa res que les dades posi­ti­ves de la rea­li­tat apun­tin en una direcció contrària. No hi fa res que l'argu­men­tari del sobi­ra­nisme sigui polític i que les rei­vin­di­ca­ci­ons de cen­te­nars de milers de per­so­nes es regei­xin per un civisme impe­ca­ble. No hi fa res que els conats de violència esti­guin pro­ta­go­nit­zats per mem­bres d'extrema dreta que són parents de minis­tres i d'alts càrrecs ins­ti­tu­ci­o­nals i que pel que sem­bla fins i tot gau­dei­xen de la potes­tat d'amenaçar públi­ca­ment. La sentència, com en els mons inver­tits de Lewis Car­roll, és prèvia a la hipotètica cul­pa­bi­li­tat. El tota­li­ta­risme sobi­ra­nista és el nou man­tra de l'uni­o­nisme. És un con­cepte que s'ali­men­tarà d'altres aflu­ents. Com ara l'espi­ral de silenci que la majo­ria silen­ci­osa de la població cata­lana pateix un cop emmor­das­sada pel sobi­ra­nisme extor­si­o­na­dor. El llen­guatge mai no és neu­tre. L'abús del llen­guatge tam­poc, i sol abo­nar el ter­reny de la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.