Allò que Nostradamus va dir, o no, de Catalunya

Nom i Cognom / nom i [email protected]

iquèl de Nòstra Dama, més conegut com a Michel de Nostredame, més conegut com a Nostradamus, no va parlar mai de Catalunya com a tal a les seves famoses Propheties, però va citar prou sovint ciutats catalanes, sobretot Barcelona i Perpinyà. És prou sabut que, des del 1555, any de publicació de les seves quartetes amb pretensió profètica, i fins avui dia, l'obra d'aquest farmacèutic provençal (tan sols, però, va escriure dues quartetes en aquesta llengua) ha estat comentada, analitzada i interpretada per cents i mils de maneres. Els excavadors de l'obra nostradamusenca tenen com a aliats objectius la poca qualitat literària dels versos estudiats i, sobretot, la seva opacitat intrínseca. Nostradamus era opac al segle XVI i ho és avui encara molt més, ja que l'evolució del francès fa que els seus versos siguin molt difícils d'entendre per un francòfon del segle XXI. Una feble qualitat literària i una evident opacitat permeten moltes lectures, que van evolucionant amb els anys, de manera que una quarteta que, per exemple, va ser interpretada el 1920 com a anunciadora de la Primera Guerra Mundial, avui servirà per validar la predicció dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. Nostradamus és una mena de profeta in progress, mai acabat i sempre útil per demostrar coses a posteriori, per major glòria dels seus desxifradors.

Així doncs, és possible preguntar-se si Nostradamus va parlar del procés d'independència de Catalunya, la qual independència, si s'esdevé, serà un feliç esdeveniment prou considerable perquè creï un eco temporal que remunti el curs dels segles fins a arribar a l'oïda de l'endeví. I cal reconèixer que la lectura atenta d'algunes de les seves quartetes poden legítimament desvetllar l'atenció del lector català de l'inici del segle XXI. Jo, prudent de mena i amb fama d'assenyat, tan sols ho apunto amb interrogants i al condicional. I també amb un polsim de mala fe. Així doncs em fixaré, només, en alguns versos. Per exemple, els que diuen, traduïts sempre de la manera més literal possible: “Al voltant dels Pirineus gran quantitat / de gent estrangera ajudarà un rei novell” i que tot seguit parlen del “gran temple del Mas”, no podria evocar el reconeixement de Catalunya per la Unió Europea, com també el Palau de la Generalitat que Artur Mas convertirà en seu de la presidència de l'Estat català? I quan Nostradamus escrivia que “Sota Jonquera del pas perillós / farà passar, el pòstum, la seva colla”, no podria ser una al·lusió a Oriol Junqueras, el qual serviria a la revenja del pòstum, és a dir, segons les preferències, Francesc Macià o Lluís Companys?

I sobretot, què deu voler dir aquesta misteriosa quarteta: “Un gran regne quedarà desconsolat / a prop de l'Ebre es faran assemblees / Els Pirineus li donaran consol / quan al maig tremolaran les terres”? No podrien predir la independència d'un país situat grosso modo entre Pirineus i Ebre (que em perdonin els que viuen al sud d'aquest riu, però Nostradamus no devia tenir nocions de geografia gaire precises), una independència realitzada en un mes de maig i que, és clar, provoca un cert desconsol en un gran regne veí... Per cert, aquestes assemblees a prop de l'Ebre, no podrien tenir a veure amb la més gran concentració humana pacífica mai vista a la vora de l'Ebre, és a dir, la Via Catalana? En qualsevol cas, quan Catalunya, per fi, sigui independent, podré posar al meu currículum que vaig ser el primer a saber dir que Nostradamus ja ho havia previst i havia avisat el món de la bona nova. I en sereu, si us plau, amables lectors, els bocabadats testimonis.