Les pensions es defensen al carrer i, sobretot, en votar

En l'àlbum de fotos dels que se senten agreujats i traïts pel govern de Rodríguez Zapatero només hi faltava la que ahir li van proporcionar els dos sindicats majoritaris, amb les manifestacions contra el que consideren una «agressió» als treballadors: la proposta d'ajornar l'edat legal de jubilació fins als 67 anys. Una fotografia que s'hauria pogut estalviar perfectament, ja que, encara que fossin certs els càlculs sobre l'envelliment de la població d'aquí a trenta anys, sempre hi ha un ordre de prioritats, i la principal és sortir al més aviat possible i de la millor manera d'una crisi que ha deixat el nombre de desocupats per sobre dels quatre milions. Sense gent que treballi, no hi ha cotitzacions per pagar les pensions, i quan la situació s'hagi normalitzat ja hi haurà temps per discutir canvis, que han de ser progressius, i per això mateix posant-los a debat ara només s'aconsegueix irritar els que pensen que podrien haver d'allargar dos anys més l'atur de llarga durada fins a empalmar amb la jubilació.

Les manifestacions que van començar ahir són un toc d'atenció al govern socialista, però encara que es fes enrere el perill que s'hagi de treballar més temps fins a jubilar-se no desapareixeria. La protesta es fa contra el govern socialista perquè és el que ha fet la proposta, però els que vulguin mantenir la jubilació als 65 anys han de tenir present que els que l'aprovaran o la rebutjaran ara o en el futur són el Congrés dels Diputats i el Senat. Sortir al carrer per protestar i mirar d'aconseguir que es retiri aquesta iniciativa esta bé, però la millor defensa dels drets dels treballadors és fixar-se molt bé en què proposen els partits quan es vota en les eleccions parlamentàries.