El drama humanitari dels kurds
La comunitat internacional és a punt de fer un altre ridícul al Kurdistan, on la invasió de Turquia –membre de l’OTAN, cal no oblidar-ho– està provocant centenars de morts, tant militars com civils, i l’èxode de milers de persones, una catàstrofe humanitària que s’ha mostrat incapaç d’aturar. L’abandonament injustificat per part dels Estats Units dels kurds, peça clau en la lluita contra Estat Islàmic a la zona, ha obert les portes a una neteja ètnica i a un altre drama de milers de refugiats, en una zona castigada per una cruenta guerra des de fa vuit anys. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, se sent fort i no el fan tremolar ni les velades alertes nord-americanes d’imposar sancions a Turquia, ni encara menys les lleus advertències provinents de les principals potències europees i de la mateixa UE. Una Europa de qui Erdogan se’n riu directament i a la qual amenaça d’enviar milions de refugiats. Com és habitual en política internacional, la UE no és gens respectada i les seves amenaces no tenen cap valor.
Mentrestant, el president nord-americà, Donald Trump, ja no sap com justificar una decisió que ha rebut grans crítiques dins del seu mateix partit i en el Departament d’Estat. Les afirmacions de Trump que marxen de Síria perquè “hi ha guerres tribals”, perquè els kurds no els van ajudar en la Segona Guerra Mundial o perquè fa 200 anys que es barallen entre ells, a més de ser rotundament falses, voregen el ridícul, i més quan estem assistint a un gran drama humanitari de primer nivell. En un pla més polític, el fet que la retirada nord-americana de Síria deixi camp lliure a Rússia a la zona és un greu error de la presidència nord-americana, que tindrà, en el futur, ben segur, importants repercussions en la política internacional.