Repressió contra la modernitat

El decret ministerial aprovat ahir per obligar totes les administracions de l’Estat espanyol a utilitzar servidors únicament situats a la Unió Europea és una indissimulada mesura destinada a dinamitar l’expansió digital del govern de la Generalitat. L’excusa novament és prevenir possibles activitats delictives però, a la pràctica, és evident que es tracta d’impedir o dificultar que el govern català disposi d’eines pròpies de gestió de dades ciutadanes, encara que això sigui a costa de malmenar projectes innovadors que podrien tenir rèpliques profitoses en la mateixa administració estatal. Per exemple, la identitat digital prevista per al conjunt de la ciutadania catalana, una iniciativa que permetria agilitar l’accés a molts de serveis i millorar també la seguretat personal de les operacions.

No és cap novetat en l’ofensiva repressora d’un Estat que l’1-O ja va fer tancar webs o va intervenir la Fundació .Cat, i tampoc sembla importar al govern en funcions de Pedro Sánchez que això entri en contradicció flagrant amb les directives de la Unió Europea destinades a protegir el tràfic d’internet. Bloquejar l’accés a les xarxes –en tenim exemples evidents arreu del món– és una pràctica més pròpia de països dictatorials que no pas d’autèntiques democràcies. Sobretot quan, a més a més, s’apliquen criteris de justícia preventiva, abans que s’hagin produït els suposats delictes que es pretenen perseguir. Tot plegat ideat i executat amb l’objectiu d’ofegar la incipient República Digital impulsada per la Generalitat. Per això ahir mateix el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, es referia de manera contundent a la mesura aprovada pel Consell de Ministres espanyol com “un 155 digital”.