L’accident de Tarragona

La forta explosió en una de les plantes del complex petroquímic de Tarragona s’ha saldat de moment amb un balanç de tres morts, set ferits de diversa consideració i una forta sensació d’indefensió dels centenars de milers de ciutadans que viuen a la zona d’influència d’aquesta indústria. La investigació de Bombers i l’auditoria interna de l’empresa afectada (Iqoxe) seran les que determinaran en els propers dies les causes i, si s’escau, la responsabilitat última d’aquest infortunat accident, però tant la tràgica explosió com la seqüència dels fets que van seguir l’incident obliguen a replantejar-se la suficiència de les mesures de seguretat que adopten aquest tipus d’indústries i revela també que el protocol d’informació de seguretat establert per a aquestes situacions no ha funcionat, ja que es va generar en la població afectada confusió sobre com actuar i també indignació per la sensació de desprotecció.

Les persones que viuen a prop de la petroquímica, com les que ho fan a prop de les centrals nuclears, a la vora d’un aeroport o sobre una gasolinera, saben que no existeix el risc zero, però necessiten saber que el risc és mínim i que està controlat perquè hi ha mesures de seguretat i prevenció exhaustives i que els protocols establerts i convenientment assajats se segueixen escrupolosament. La responsabilitat del govern, la conselleria d’Interior i Protecció Civil, és justament assegurar-se que això sigui així. Per això és necessari en aquest cas saber per què es va trigar tant a avaluar els riscos per a la població i a transmetre la informació i les instruccions a la població, per poder-ho corregir. De la mateixa manera que cal aprofitar les noves tecnologies perquè aquesta comunicació vital sigui més ràpida i eficaç.