Un pas previ al diàleg

La reunió d’ahir al Palau de la Generalitat entre els presidents català i espanyol, Quim Torra i Pedro Sánchez, és un pas endavant en la normalització de les relacions institucionals després de molts mesos d’incomunicació i d’hostilitat, i també és un punt de trobada de cara al diàleg bilateral imprescindible per aspirar a trobar solucions al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. El temps dirà si el camí que s’inicia aquí és un camí de solucions efectives en allò que enfronta ara mateix les dues parts, però avui és important valorar que la trobada s’hagi produït, malgrat les pressions exercides des de l’oposició política, mediàtica i jurídica de la dreta i l’extrema dreta espanyoles, però també malgrat les traves que suposen l’amenaça d’inhabilitació del president Torra i la inestabilitat del govern amb l’anunci d’unes eleccions d’aquí a uns mesos.

Més enllà de la trobada, del reconeixement mutu de les parts, de la predisposició a parlar, del to i dels gestos, és evident que el diàleg real sobre el conflicte polític i les qüestions transcendents que el defineixen, com són l’exercici del dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió a tots els nivells, no ha començat encara. L’únic bon símptoma és que ho farà aviat, perquè Torra i Sánchez van acordar convocar la primera reunió de la mesa de negociació política aquest mes de febrer, i també que seran els dos presidents els qui encapçalaran les respectives delegacions. A partir d’aquí, la distància abismal en el tema de la sobirania, la situació de presos i exiliats, la quarantena de processos judicials en curs, la negociació dels pressupostos de l’Estat i la bel·ligerància de les dretes davant el mateix diàleg i qualsevol acord que en surti, són condicionants prou importants per no crear-se grans expectatives.