Editorial

Les protestes als Estats Units

L’esclat de protestes al carrer que ha paralitzat nombroses ciutats americanes aquests últims dies, arran de la mort a mans de la policia d’un afroamericà, George Floyd, a Minnesota, han posat de nou sobre la taula que els Estats Units continuen tenint un greu problema amb el racisme que el pas dels anys no ha resolt. Ben al contrari: sembla que l’ha agreujat. Les escenes viscudes aquest cap de setmana recorden molt els aldarulls de fa sis anys a Ferguson (Missouri) i d’en fa cinc a Baltimore (Maryland), també després que ciutadans afroamericans haguessin mort arran d’accions policials extralimitades. Una situacions que, malauradament, es repeteixen molt sovint al llarg de la geografia americana, on els afroamericans continuen ser estigmatitzats i menyspreats per part de part d’una població blanca que, malgrat els anys passats des de la fi de la discriminació legal als estats del sud, no sembla voler passar pàgina. La població afroamericana, a més, continua, en general, sent la més pobre del país, amb un sentiment de no poder pujar graons en una societat que ha fet de l’èxit una manera de viure. La crisi del coronavirus, amb majoria de víctimes afroamericanes, és una prova més de la marginació d’un important sector de la població.

Les decisions del president Trump, d’altra banda, no ajuden gens a pacificar la situació. Les seves proclames i la seva recerca de culpables exteriors a les protestes no han fet sinó agreujar la situació. El president, desbordat per una crisi sanitària que va menystenir des del primer moment i ara per aquesta crisi social, visiblement nerviós, a més, en un any electoral, no sembla tenir pas ara mateix massa números per revalidar una presidència que semblava que tenia a la mà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.