La lliçó del Segrià
El confinament del Segrià no és una bona notícia, ni per als 200.000 habitants de la comarca ni per als de la resta del país, ni per al personal sanitari dels hospitals, els temporers o els empresaris de turisme, ni per al govern, que ara és el responsable de controlar l’evolució de la pandèmia a Catalunya, fer un seguiment dels brots actius i, si les dades de contagis i ingressos hospitalaris es disparen com ho han fet al Segrià o com ho van fer mesos enrere a la conca d’Òdena, actuar amb determinació, transparència i eficàcia per no allargar innecessàriament aquesta situació.
El brot de Lleida té una especificitat per la presència de milers de temporers, vinguts d’altres regions i països per a la campanya de recollida de la fruita, però no en són la causa, ells no són el problema. El problema, ara i abans de la pandèmia, és la seva situació irregular, sense papers o sense contracte per obtenir-los i sense mitjans mentre esperen poder treballar. És obvi que aquestes circumstàncies no ajuden en el context de la pandèmia, però també ho és que la seva situació irregular i la seva arribada incontrolada durant l’estat d’alarma tenen una responsabilitat directa del govern de l’Estat, que encara no ha assumit ni ha afrontat.
Hi ha més brots a Catalunya, de moment més petits i controlats, però cal tenir clar que el que està passant a Lleida pot passar en qualsevol altre lloc del país, perquè el virus continua actuant i continuarà sent una amenaça important mentre no hi hagi una vacuna eficaç a l’abast de tothom. Per això és important no relaxar-se i que tothom continuï assumint la seva quota de responsabilitat en la contenció del virus: l’administració vetllant per l’eficàcia del sistema de proves i la vigilància de les cadenes de contactes, i els ciutadans tenint cura de les distàncies, l’ús de mascaretes i la higiene de les mans.