L’Espanya “quasi federal” de Pedro Sánchez

El pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, ha uti­lit­zat la rea­pa­rició després de les vacan­ces d’estiu per esce­ni­fi­car el seu lide­ratge en la gestió de la pandèmia de Covid-19 i alhora cen­tri­fu­gar-ne la res­pon­sa­bi­li­tat a les auto­no­mies, després de dos mesos de des­con­fi­na­ment en què la pandèmia ha avançat cap a la segona onada pre­vista a la tar­dor. És cone­guda l’habi­li­tat camaleònica del líder soci­a­lista per can­viar de direcció o de dis­curs sem­pre que li convé, però no deixa de sor­pren­dre el des­a­com­ple­xa­ment amb què ara afirma el mateix que fa qua­tre mesos negava una i mil vega­des, com ara que el coro­na­vi­rus sí que entén de ter­ri­to­ris. Així, la mesura estel·lar de la seva com­pa­rei­xença de dime­cres va ser la pos­si­bi­li­tat d’apli­car un estat d’alarma autonòmic i la va jus­ti­fi­car en la dife­rent incidència de la pandèmia segons el ter­ri­tori i en l’estruc­tura “quasi fede­ral” de l’Estat espa­nyol, dos ele­ments que va igno­rar a consciència durant els pri­mers mesos d’epidèmia.

Lla­vors va cen­tra­lit­zar les deci­si­ons, la gestió i la comu­ni­cació en unes rodes de premsa tru­fa­des d’uni­ta­risme i uni­for­mes, a costa de recen­tra­lit­zar com­petències i a pesar de les rei­te­ra­des pro­tes­tes, per exem­ple, del pre­si­dent Torra o els con­se­llers Vergés i Buch. Sánchez, ara, pre­su­meix de fede­ra­lisme, encara que en rea­li­tat només la ini­ci­a­tiva de l’estat d’alarma i la con­següent erosió política són autonòmiques, men­tre que l’auto­rit­zació per apli­car aquesta eina i el con­trol par­la­men­tari per­ti­nent con­ti­nuen sent de La Mon­cloa i del Congrés. La pre­sumpta des­cen­tra­lit­zació també des­a­pa­reix quan des de l’auto­go­vern català es reclama la gestió del sub­sidi per afron­tar els con­fi­na­ments del curs esco­lar, la de la pres­tació dels ERTO o la del fons euro­peu de reac­ti­vació econòmica. I l’últim retrat d’aquesta Espa­nya “quasi fede­ral” de Sánchez és el decret amb què ha donat llum verd a la tan recla­mada uti­lit­zació del superàvit muni­ci­pal; això sí, per con­fis­car aquests recur­sos i assu­mir-ne la dis­tri­bució, una vegada més, cen­tra­lit­zada des de Madrid.