Temps de reinventar la solidaritat

Més enllà del greu impacte en la salut de les persones, el coronavirus ha posat en evidència les febleses d’una economia amb peus de fang que va sortir tocada de la crisi financera del 2008 i que no va ser reformada aprofitant els posteriors temps de bonança. En la retallada de les despeses socials, en la precarització del treball i en tantes i tantes mancances endèmiques, la Covid-19 ha trobat terreny adobat per causar danys al teixit social. El tancament d’empreses, l’ augment de l’atur, la desesperació de milers de persones afectades pels ERTO que encara no han pogut cobrar ni un euro per la incapacitat del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) de fer front a l’allau de peticions són alguns dels elements de l’estructura d’un forat en el fons del qual hi ha no tan sols els col·lectius més vulnerables, aquells que fins ara malvivien de l’economia informal, sinó també persones que han passat a formar part de la nova pobresa.

L’obtenció d’aliments bàsics ha fet augmentar les cues en molts indrets del país i entitats com ara Càritas, la Creu Roja o el Banc dels Aliments fan l’impossible per intentar donar resposta a aquestes necessitats urgents, però el coronavirus no ho posa fàcil. Entre altres coses, els voluntaris de més de 65 anys, que per edat formen part del col·lectiu de risc, han hagut de deixar de fer tasques presencials i ser substituïts per persones joves. Per sort, el país té entre els seus valors més destacats la solidaritat i des de l’estat d’alarma s’han incorporat com a voluntàries a la Creu Roja més de 4.817 persones, majoritàriament d’entre 18 i 27 anys. Per la seva part, el Banc dels Aliments està estudiant un nou format, probablement virtual, per al Gran Recapte que es farà al novembre per evitar el risc de concentrar voluntaris als supermercats. Són temps de reinventar fins i tot la solidaritat i temps també d’esperança en què la ciutadania, i per descomptat les administracions públiques, estarà a l’altura del que exigeixen les circumstàncies.