L’indult no resol el problema de fons

Qualsevol circumstància, iniciativa o fet que pugui suposar una millora en la injusta situació que estan patint els presos polítics, benvinguda sigui. Per tant, d’entrada, benvingut sigui l’anunci del ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, que va assegurar al Congrés que el seu govern començarà a tramitar l’indult a tots els presos del procés a partir de la setmana vinent. Ara bé, que ningú no ens vulgui fer empassar que l’anunci de la tramitació és res que s’assembli, ni de bon tros, a una solució al problema de fons, que ja ha provocat prop de 3.000 represaliats a Catalunya, ni que la posada en escena del govern espanyol aquests darrers dies no té res a veure amb la necessitat de buscar complicitats per aprovar el pressupost i allargar una legislatura que la dreta vol torpedinar, no només des del Congrés, sinó des dels carrers, la premsa amiga i els jutjats. Així, no és casualitat que aquesta mateixa setmana hagi transcendit que Pedro Sánchez ja ha donat ordres perquè s’acceleri la proposta de reforma del delicte de sedició en el Codi Penal. Els temps, en política, ni són casuals ni són innocus.

El govern espanyol haurà d’aguantar, certament, la reacció furibunda del PP, Vox, Ciutadans i de les més altes instàncies judicials, així com de l’aparell mediàtic que els dona cobertura. Algunes ja s’han fet notar amb força i no caldrà esperar gaire perquè es manifestin les reaccions al·lèrgiques provinents dels sectors del PSOE refractaris, no només als independentistes, sinó també a la coalició amb Unides Podem, a qui atribueixen, no pas sense raó, la sensibilitat que l’executiu pugui tenir respecte dels presos independentistes. Malgrat això i la certesa que amb un govern de dretes aquests gestos –continuem esperant els fets– són inimaginables, cal insistir que el conflicte amb Catalunya és de naturalesa política i no pas jurídica, i que la solució implica exercir el dret a l’autodeterminació i una llei d’amnistia.