Hongria i Polònia posen a prova la UE
El bloqueig per part d’Hongria i Polònia del pressupost comunitari per als pròxims set anys (1,8 bilions d’euros) i, per extensió, del pla d’ajuts a la reconstrucció europea (750.000 milions) pactat amb motiu de la pandèmia obre una nova crisi al si de la Unió Europea. Per un cantó hi ha la necessitat, gairebé urgència, de diferents membres de la Unió, entre els quals, l’Estat espanyol, per rebre la seva part del fons d’ajut econòmic pactat pels Vint-i-set per superar la important sotragada econòmica provocada pel coronavirus; per l’altre, hi ha la defensa del projecte europeu basat en la llibertat, la democràcia i l’estat de dret, que ha portat la Comissió Europea a posar en marxa mecanismes de garantia en aquest sentit, com el que en aquest cas preveu congelar els fons destinats a un país determinat si no respecta l’estat de dret. Polònia i Hongria, totes dues governades per partits ultraconservadors, totes dues receptores netes dels fons europeus i totes dues amb expedients oberts per Brussel·les per vulneracions de l’estat de dret, han utilitzat la seva capacitat de vet per espolsar-se aquesta pressió, però aquest és un xantatge que la UE no es pot permetre i que amb tota seguretat estarà sobre la taula de la cimera que demà aplegarà els caps de govern dels països de la UE.
Es pot qüestionar el moment i sobretot el mecanisme que ha triat la UE per fer-ho, però és inqüestionable i fins i tot exigible que Brussel·les imposi a cada un dels seus socis el respecte escrupolós als principis fundacionals de la UE i el compliment estricte del Tractat de la Unió. Per això mateix i perquè els casos d’Hongria i Polònia estan perfectament detectats fa temps, no sembla la millor estratègia pressionar aquests dos països amb un argument, els nous recursos propis, sobre el qual tenen capacitat de bloqueig. Cal esperar, en tot cas, que la UE actuï amb diligència i amb la determinació que calgui per desbloquejar la situació i no comprometre greument la credibilitat del projecte europeu.