‘Brexit’, un acord positiu i necessari

L’acord sobre les relacions entre la Unió Europea i la Gran Bretanya per després del ‘Brexit’ al quan van arribar les dues parts la vigília de Nadal, només pot tenir una valoració positiva. A falta que els principals sectors implicats hi diguin la seva i que apareguin les primeres queixes d’aquells que poden haver quedats marginats, l’acord era del tot necessari, tant per a una part com per a l’altra, per evitar una situació sense entesa que hauria complicat molt les relacions entre l’antic soci i la Unió Europea (UE). En aquest sentit, cal lloar l’esforç negociador que han mostrat les dues parts, però és evident que tant l’una com l’altra necessitaven arribar a una entesa. Els interessos econòmics en joc eren massa importants perquè no fos així, un fet que coneixia, sobretot, la Gran Bretanya, que hauria esdevingut la principal damnificada per un anomenat ‘Brexit’ dur. Tot plegat, malgrat els escarafalls d’alguns membres del govern britànic i les crides patriòtiques del primer ministre, Boris Johnson.

Amb l’acord de dijous, pendent de ratificar pels diferents estats de la UE, es tanca una etapa oberta en el referèndum del juny del 2016, una bola llançada a l’aire que una majoria es pensava que cauria del costat europeu i que, contra totes les previsions, ho va fer del costat d’aquells que volien abandonar la unió. Des de llavors, el ‘Brexit’, una decisió del poble que la Gran Bretanya, com a democràcia consolidada que és, no ha volgut contradir, ha estat una llosa sobre els governs britànics, un desllorigador que ha costat el càrrec a dos primers ministres i que, finalment, Boris Johnson ha aconseguit aplicar. Una sortida de la UE que a Londres es ven de manera positiva, però que no deixa de ser un retrocés important, un pas a destemps contra la història. Per part europea, l’acord suposa també un alleujament important, que hauria de permetre a la UE dedicar els esforços a enfortir-se i a consolidar-se encara més, per exemple, en el pla polític.