Torna la Casa Blanca
El relleu a la presidència dels Estats Units, escenificat ahir davant d’un Capitoli tancat i fortament protegit, tanca un parèntesi de quatre anys nefastos per a la cohesió social i el prestigi democràtic internacional de la primera potència mundial. Donald Trump ha marxat sense respectar regles ni protocols, amb una insòlita cerimònia alternativa i signant un centenar de polèmics indults, inclòs un de preventiu a Steve Banon, l’ideòleg que el va dur a la Casa Blanca; però sobretot marxa sense acceptar la veu dels nord-americans i deixant un rastre d’irresponsabilitat, falsedat i violència que serà difícil esborrar. La bona notícia és que Joe Biden, el quaranta-sisè president dels Estats Units, inaugura una etapa nova amb la legitimitat que li concedeix ser el president més votat de la història, amb més de 80 milions de vots, amb la complicitat de la majoria demòcrata tant al Congrés com al Senat i amb la convicció que no pot perdre ni un dia per posar fil a l’agulla en el repte històric de reconstruir físicament i moralment el país.
Biden va per feina perquè el descosit és important i perquè vol marcar des del primer dia el perfil del nou lideratge a la Casa Blanca. Ha començat les darreres setmanes amb la formació d’un govern explícitament divers, amb una vicepresidenta i un cap del pentàgon afroamericans, un ‘ministre’ gai, un altre de llatí i un gabinet paritari, amb dones al capdavant del Tresor, la gestió del pressupost, la comunicació o els serveis d’intel·ligència. I ha continuat en el seu primer dia de mandat signant disset ordres i decrets que materialitzen el cop de timó, amb el retorn a la multilateralitat, a l’Acord climàtic de París, a l’Organització Mundial de la Salut, una notable reforma migratòria i un canvi radical d’enfocament en la gestió de la pandèmia del coronavirus. Són molts els reptes de la nova administració Biden, però sens dubte el més important serà cosir una societat profundament dividida i vacunar-la contra el virus corrosiu del trumpisme, que ni s’ha rendit ni es resigna a desaparèixer.
