La triple derrota de la dreta espanyola

Els resul­tats de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment, amb la dava­llada del Par­tit Popu­lar i de Ciu­ta­dans i l’auge de Vox, que entra a la cam­bra amb onze dipu­tats d’una tacada, han des­fer­mat una crisi pro­funda que va més enllà de Cata­lu­nya i que afecta el con­junt de la dreta política de l’Estat espa­nyol. L’onada sísmica del trac­ta­ment elec­to­ral que els cata­lans han apli­cat als tres par­tits que aspi­ren a ser alter­na­tiva al govern de coa­lició del PSOE i Podem ha posat els seus diri­gents polítics davant el mirall d’una tri­ple der­rota. En pri­mer lloc, el PP i Cs han rebut la dura der­rota en vots. Pel que fa als popu­lars, amb la pèrdua d’un dipu­tat en el pit­jor resul­tat mai regis­trat en uns comi­cis cata­lans. Pel que fa a la for­mació lide­rada per Inés Arri­ma­das, amb una recu­lada que els ha dei­xat en només sis dipu­tats i que n’ha dei­xat trenta pel camí en com­pa­ració amb les elec­ci­ons del 2017. En segon lloc, han fra­cas­sat també en l’intent de des­mo­bi­lit­zar l’inde­pen­den­tisme i no han acon­se­guit for­jar una alter­na­tiva que ni tan sols sor­ti­ria sumant tots els vots cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. L’aposta era forta, però el miratge s’ha tor­nat a esta­ve­llar con­tra la tos­su­desa de les urnes, que, mal­grat la repressió als diri­gents d’ERC, Junts per Cata­lu­nya i la CUP i la com­pli­cada jor­nada elec­to­ral cele­brada en plena pandèmia, han reforçat el bloc inde­pen­den­tista. Però la der­rota més con­tun­dent es desprèn dels resul­tats obtin­guts per Vox. En pri­mer lloc, perquè la volu­mi­nosa irrupció par­la­mentària de l’extrema dreta des­a­com­ple­xada donarà alta­veu a posi­ci­ons xenòfobes i contràries als drets fona­men­tals que tant d’esforç col·lec­tiu ha cos­tat acon­se­guir. I, en segon lloc, perquè aquest reforçament del par­tit de San­ti­ago Abas­cal podria tenir un efecte xucla­dor sobre poten­ci­als votants que, una vegada més, pre­fe­rei­xin l’ori­gi­nal a la còpia. Ni Pablo Casado ni Inés Arri­ma­das s’han sen­tit públi­ca­ment inter­pel·lats per aquesta tri­ple der­rota ni han plan­te­jat dimis­si­ons, però ama­gar el cap sota l’ala no els ser­virà per evi­tar el risc de més recu­la­des en futu­res elec­ci­ons.