L’advertència del Consell d’Europa
L’Estat espanyol, abans governat des del conservadorisme de la dreta i ara des del progressisme de l’esquerra, es vanta de ser una de les vint-i-dues democràcies plenes que hi ha al planeta, però aquesta autocomplaença topa sovint amb una realitat més prosaica i molt menys presentable. Un dia és la corrupció de la monarquia, la seva immunitat i el seu blindatge; un altre és la falta d’independència de la justícia, la seva politització i falta d’imparcialitat, i un altre, la irrellevància dels drets individuals, aquells que estan protegits per la Constitució i l’estat de dret, quan la policia, els fiscals o els jutges es posen al servei de les raons d’Estat. Aquest cop, el Consell d’Europa (CE) acaba d’advertir que la llibertat d’expressió està en perill a Espanya, soscavada per la legislació, el Codi Penal i les interpretacions dels jutges, molt apartades del criteri de la justícia europea. El CE posa d’exemple les diverses condemnes a presó imposades a artistes i activistes els últims anys i reclama una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació.
El Consell d’Europa és l’organització internacional que vetlla per l’observança dels valors de la democràcia i els drets humans a l’espai europeu. És una veu autoritzada per avaluar la qualitat democràtica, però també el TEDH ha desqualificat el criteri restrictiu de la llibertat d’expressió que s’aplica a Espanya; el comitè de detencions arbitràries de l’ONU o Amnistia Internacional han denunciat repetides vegades l’empresonament i persecució dels líders independentistes catalans arran de l’1-O, i diversos tribunals europeus n’han denegat l’extradició. Els fets demostren que a Espanya li costa poc gastar-se milions en campanyes d’imatge com la que acaba de posar en marxa el Ministeri d’Exteriors i, en canvi, li costa massa corregir-se, evolucionar i fins i tot escoltar òrgans com el Consell d’Europa, que ja li ha tocat el crostó en ocasions anteriors. En una democràcia plena, no n’hi ha prou amb dir que ja s’ho estudiaran.