L’acció exterior en el punt de mira

L’ofensiva de l’Estat espanyol contra el procés independentista de Catalunya continua amb la màxima intensitat tres anys i mig després del referèndum de l’1 d’octubre, com es demostra amb el nou setge judicial a l’acció exterior de la Generalitat durant els sis anys anteriors a l’1-O del 2017, focalitzat en el conseller Raül Romeva –complint condemna de 12 anys per l’1-O–, el director del Diplocat, Albert Royo, i vuit càrrecs més d’aquest consorci publicoprivat que s’encarrega de promocionar Catalunya a l’exterior. La nova escomesa de l’aparell de l’Estat no es limita a accions directament relacionades amb el referèndum del 2017 (jutjat 13), sinó que ara pretén disfressar de delicte tota l’acció exterior del govern català des del 2012 (jutjat 18), mentre paral·lelament el Tribunal de Comptes n’exigeix una fiança milionària (4,5 milions), molt més enllà del que la fiscalia o la instrucció judicial considera malversació.

El Tribunal de Comptes és un d’aquells tentacles de l’Estat que funcionen arbitràriament sense auditoria externa, ni control democràtic i que, en el procés sobiranista, ha aparegut per aprofundir en l’escarment dels càrrecs de l’administració catalana, més enllà del que els tribunals han considerat punible, per provocar o amenaçar amb una situació de ruïna econòmica familiar. Més enllà de l’acarnissament que ha suposat cada una de les seves aparicions, el Tribunal de Comptes només és una altra eina de l’Estat per reprimir el procés sobiranista, per dissuadir-ne els possibles continuadors i, en aquest cas concret, per posar una mordassa al dret del govern català en qualitat de representant legítim i democràtic dels ciutadans d’aquest país, d’explicar de primera mà al món què és Catalunya i quina és la seva realitat, la seva injusta relació amb l’Estat, la seva determinació a exercir l’autodeterminació i les limitacions explícites de la democràcia espanyola per assumir civilitzadament un procés democràtic i pacífic com aquest.