Una llei del cinema que ja fa tard

La nova llei del cinema, que con­tri­buirà a nor­ma­lit­zar defi­ni­ti­va­ment el català a les pan­ta­lles, demana a crits poder entrar en vigor al més aviat pos­si­ble. Cert que, després d'anys de greu­ges i de menys­preu cap al català per bona part del sec­tor, ja no ve d'un dia, però la rea­li­tat de la car­te­llera demos­tra un dia més que és la mar­gi­nació impo­sada per la indústria la que fa que el cinema en català tin­gui menys públic. Amb l'estrena d'un nou èxit per al públic infan­til, Toy Story 3, es torna a fer evi­dent aquesta mar­gi­nació, ja que la pel·lícula, si bé s'estrena en català, no es pot veure en la nos­tra llen­gua en tres dimen­si­ons, la tec­no­lo­gia de moda que ha revo­lu­ci­o­nat el cinema d'ani­mació. És el peix que es mos­sega la cua. És a dir, hi ha demanda, però els encar­re­gats d'ade­quar l'oferta a aquesta demanda pre­fe­rei­xen, mal­grat la mà estesa del govern, mirar cap a un altre cos­tat i menys­te­nir tot un poble i la seva llen­gua.