Els Estats Units es retiren de l’Afganistan

Amb la retirada de totes les tropes desplegades a l’Afganistan, fet que coincidirà amb el vintè aniversari de l’atac a les Torres Bessones que va desencadenar-ne la invasió, el president dels Estats Units, Joe Biden, reconeix el fracàs de l’estratègia militar. Ja és una llarga tradició: la participació en guerres remotes i la posterior retirada sense haver assolit cap dels objectius de pacificació que s’havien plantejat ha caracteritzat tots els conflictes moderns en els quals s’ha vist involucrada la Casa Blanca. Va passar amb Lyndon B. Johnson al Vietnam, va passar amb Bush pare a Somàlia i va passar després amb Bush fill a l’Iraq i a l’Afganistan. El president Clinton va acabar ordenant la sortida de Somàlia, el president Obama va ordenar la retirada de l’Iraq i ara Biden fa el mateix amb l’Afganistan. En tots els casos els soldats nord-americans van rebre l’ordre d’entrar en acció amb l’argument de raons humanitàries però en la pràctica han deixat rere seu un rastre de milers de morts innocents i països encara més castigats per la violència.

En aquest sentit, les accions a l’Iraq i al mateix Afganistan van ser especialment desafortunades perquè van desestabilitzar la regió fins al punt de propiciar la consolidació d’Estat Islàmic. Pel que fa al dilema afganès, Biden l’ha afrontat convençut que seria inútil enviar al front una altra generació de joves nord-americans i que l’única solució honorable era deixar el futur del país en mans de la seva gent. Però el mal ja està fet, ja ho estava fins i tot abans de la intervenció nord-americana, precedida en el temps per la igualment fallida invasió soviètica. Ara l’exèrcit afganès rivalitza amb uns talibans encoratjats i que difícilment respectaran els compromisos de pau en la mesura que puguin anar guanyant terreny. La incògnita és si l’ensinistrament de les tropes governamentals i l’assessorament militar compromès serviran per assegurar la zona. La certesa: que els gendarmes del món sovint només l’esguerren.