Espanya, una anomalia dins Europa
La decisió de la Cort d’Apel·lació de Sàsser (Itàlia) suspenent el procés d’extradició del president Carles Puigdemont torna a parar els peus al Tribunal Suprem espanyol, com ho van fer abans la justícia de Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Suïssa. Una vegada més han quedat acreditades dues coses: la primera, que Puigdemont no és cap pròfug, perquè ha comparegut i s’ha sotmès a la justícia de tres països i a la de la mateixa Unió Europea, i la segona, que l’expresident, igual que els també eurodiputats Clara Ponsatí i Toni Comín, continua sent un ciutadà lliure a tot el territori de la UE, excepte a Espanya. Europa, l’Europa que defensa les llibertats democràtiques i es regeix per l’estat de dret, fa quatre anys que posa en evidència Espanya fent-li veure que està actuant de manera arbitrària, parcial i autoritària en la seva persecució dels exiliats polítics catalans i que el seu ànim de venjança després de l’1-O li fa traspassar línies vermelles. Li ho ha dit amb decisions judicials i també recentment a través de la resolució 2381 de l’Assemblea del Consell d’Europa, que li va recomanar alliberar els presos independentistes, deixar de perseguir els exiliats i aturar els processos oberts per l’1-O.
Espanya no vol escoltar aquestes indicacions, ni reconèixer la desviació, ni fer cap autocrítica. Ans al contrari, l’Estat en pes manté el setge i el lema ‘Puigdemont, a prisión’ s’ha convertit en argument polític de part de l’arc parlamentari espanyol, inclòs el PP de Pablo Casado, que aquest cap de setmana ha posat la captura de l’expresident per damunt del respecte a la llei i la justícia europees. L’exili, doncs, confirma un cop més el seu valor estratègic en el conflicte entre Catalunya i Espanya per la seva capacitat d’internacionalitzar el conflicte i de revelar al món les febleses democràtiques de l’Estat. No obstant això, la credibilitat del projecte europeu no es pot permetre normalitzar l’anomalia en què s’ha convertit Espanya en tot aquest procés i els tribunals europeus hauran de tenir un paper rellevant a l’hora de marcar aquesta línia.