Pandèmia amb oci nocturn

L’obertura de bars musicals, clubs de nit i discoteques és un pas més, prou significatiu, en el camí per recuperar això que hem convingut a dir-ne la normalitat d’abans de la pandèmia. Ha estat, sens dubte, un dels sectors més castigats pels efectes de la Covid-19 i l’últim a poder retornar a l’activitat. Aquests establiments dedicats a l’oci nocturn obren portes després de 535 dies tancats –amb algun període curt d’obertura amb grans restriccions– i amb unes pèrdues acumulades de 6.000 milions d’euros. La patronal, que ha estat sempre molt crítica amb les decisions de les autoritats sanitàries i del govern, ha saludat la reobertura, però, una vegada més, el seu portaveu ha volgut fer notar el descontentament del sector afirmant que el tancament ha estat desproporcionat i aleatori. Les mesures restrictives han estat, en tot cas, més severes que en altres territoris de l’Estat.

De tota manera, la reobertura té condicions. La més important és que per a accedir a aquests locals cal el passaport Covid, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi avalat la mesura proposada pel govern en considerar-la idònia, necessària i proporcional. Considera, també, el tribunal, que aquesta exigència no suposa la limitació de drets fonamentals perquè només afecta locals i persones concretes. Després del temps que ha passat d’ençà que es van administrar les primeres dosis i de les oportunitats que s’han donat perquè tothom que vulgui tingui la pauta de vacunació completa, és raonable aquesta exigència en atenció a criteris de salut pública. Caldria explicar millor, però, per què s’exigeix per entrar en discoteques i locals nocturns –on a més s’ha d’anar amb mascareta– i no es fa en altres establiments tancats on també hi ha concentracions importants de persones. En qualsevol cas, el pas endavant que suposa la reobertura de l’oci nocturn no ens ha de fer creure que ja hem superat la pandèmia. Seria un greu error.