L’excés de pes, la pandèmia que no marxa
Un de cada quatre nens i nenes té sobrepès o obesitat a Catalunya. Els percentatges poden variar amunt o avall en funció de l’estudi que es faci, però els experts ja no se n’amaguen i parlen obertament de pandèmia. També coincideixen que cal afrontar-la des d’un abordatge multifactorial, perquè no és una malaltia senzilla i, malgrat que és fàcilment reconeixible, els motius que l’han dut a manifestar-se no ho són tant. Tot i això, cada cop es para més atenció a la relació entre l’excés de pes dels més joves amb una situació de vulnerabilitat i un nivell socioeconòmic baix. Els infants i joves amb necessitats s’engreixen perquè la seva alimentació està condicionada al preu dels aliments, no a la seva idoneïtat nutricional. El menjar amb excés de calories i greixos envasats en papers de colors és el més assequible, i també el més atractiu, per caure en l’espiral d’una alimentació deficient. Menjar sa també és menjar car i sovint les famílies amb problemes no tenen opció quan es tracta de posar el plat a taula.
La falta d’exercici i el sedentarisme imposat per l’imperi del mòbil i de les xarxes socials també ajuden a l’hora de repetir un patró que fuig de l’esport i abraça el sucre. I és que encara ara, sobretot en determinats col·lectius vinguts de fora, la imatge d’un infant gras és sinònim d’infant sa, fet que encara dificulta més que es comenci a actuar aviat per canviar els hàbits. El futur per a la canalla amb sobrepès o obesitat és molt complicat, perquè a les malalties derivades de l’acumulació de greix que ja comencen a desenvolupar hi cal afegir que quan siguin adults no només mantindran la talla XXL, sinó que seran ferms candidats a les patologies cardiovasculars, la diabetis i a un major risc de morir més joves. Que d’aquí pocs anys l’obesitat al món pugui superar la desnutrició ens dona una idea de fins a quin punt es tracta d’un problema greu de salut pública que cal afrontar sense més dilació ni excusa. Ens hi juguem la salut dels nostres fills i filles.