Macron: més enllà de frenar la ultradreta

Emmanuel Macron afronta el repte d’un segon mandat a l’Elisi. Va superar la segona volta de les presidencials amb un clar resultat contra Marine Le Pen, 58% pel 41% de la ultradretana. Un triomf que converteix Macron en el primer cap d’estat francès a repetir mandat presidencial en vint anys, però que l’enfronta també al seu propi fracàs. Ha perdut gairebé dos milions de votants en cinc anys i no ha aconseguit fer recular ni frenar l’extrema dreta. Europa respira avui més alleugerida amb la reelecció de Macron, però no hauria d’estar menys preocupada davant d’un resultat que podria ser un pas clau en l’assalt de la ultradreta a l’Elisi. I es que Le Pen sí que ha sumat nous votants. Ha obtingut el millor resultat de la història en passar del 33,9% del 2017 a un històric 41,5%. Les legislatives del juny, menys mediàtiques però no menys importants, ens donaran la radiografia completa del panorama polític a l’Estat francès sobre quin és el suport real que tenen Macron i Le Pen, així com l’estat de salut dels partits tradicionals de dreta i esquerra i de La França Insubmisa de Mélenchon més enllà de la seva figura. Es tancarà el cicle electoral i es decidirà si s’atorga la total confiança a Macron o si se’l colla amb una cohabitació complexa.

A banda d’assegurar la continuïtat del seu projecte polític, ja que no pot aspirar a un tercer mandat consecutiu, el resultat de les presidencials assenyala com a gran repte de Macron per als pròxims cinc anys reconnectar la política amb la societat, sobretot amb els joves i les zones rurals, i bastir un partit més enllà del seu lideratge. Com també recuperar la confiança amb la societat i evitar que els descontents optin per no votar o que el seu vot vagi a parar a la ultradreta. Un desafiament compartit amb la resta de forces polítiques tradicionals d’esquerra i dreta si es vol realment allunyar el perill de l’extrema dreta, que no només amenaça l’Estat francès, sinó també diversos països europeus, entre els quals, l’Estat espanyol, on cada cop té més presència en organismes i ens de govern.