Ajornar la consulta olímpica, mal necessari
L’argument exposat per la consellera Vilagrà per justificar l’ajornament de la consulta sobre la candidatura olímpica dels Pirineus és d’un pes incontestable. No es pot sotmetre a validació un projecte que no s’ha explicat amb detall i que, en la part que es coneixia, queda lluny de ser ferm. L’aposta olímpica la va formular l’alcalde Hereu el 2010 i s’ha anat reorientant amb una bona dosi de sentit comú, però la cadena d’entrebancs que ara ha d’esquivar és feixuga. La decisió d’ajornar la consulta delata que la solució va per llarg. Si fos qüestió de dies, no hauria calgut aturar res perquè hi havia marge: la consulta s’ha de celebrar entre els 30 i 60 dies posteriors a la convocatòria. No obstant, cada dia que passa és un dia perdut davant Sapporo, Vancouver o Salt Lake City, que combinen suport institucional i econòmic, i no tenen el condicionant d’una consulta popular ni d’una oposició que és font de perplexitat exigint la retirada del projecte fins i tot abans que sotmetre’l a votació, com si li fes por la democràcia. El COI, que ja ha visitat les altres aspirants, tindrà paciència fins a un límit, però no posarà els peus a Catalunya en absència d’un projecte definitiu per valorar.
Que la candidatura prosperi o no té a dia d’avui un responsable, Javier Lambán. Entre la col·lecció de mentides amb la qual obsequia el president de l’Aragó sobresurt una veritat: la candidatura conjunta forma part del que el PSOE anomena ‘agenda del reencuentro’. Parlant en plata, es tracta de pretextar que si Catalunya i l’Aragó comparteixen un esdeveniment, és que els catalans tornen a sentir-se còmodes amb Espanya. I res més lluny de la realitat. Si Catalunya vol els Jocs és per les inversions que d’altra manera no arribarien. El COE i el govern espanyol no saben com desactivar la dinamita de Lambán. Potser va ser una ingenuïtat tancar un acord tècnic donant per descomptada la benedicció política, però el mal està fet i si es vol salvar la proposta caldrà valentia per aïllar qui la torpedina. L’única raó vàlida per frenar una iniciativa institucional seria un resultat advers en la consulta que s’acaba d’ajornar.