La victòria pírrica de Boris Johnson

El pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, i amb ell el Regne Unit s’enfron­ten a una etapa d’incer­tesa política arran de la pèrdua de suport i sobre­tot d’auto­ri­tat del líder con­ser­va­dor. La moció de con­fiança plan­te­jada pel seu propi par­tit com a con­seqüència de l’ano­me­nat Party­gate ha ser­vit per cer­ti­fi­car la des­con­fiança que el seu lide­ratge genera entre els seus i la pro­funda divisió en el si del par­tit ‘tory’ sobre la con­veniència de man­te­nir-lo al cap­da­vant del país des del 10 de Dow­ning Street. És cert que John­son ha superat la votació amb 211 vots favo­ra­bles i 148 con­tra­ris, però aquest resul­tat no ser­veix per recu­pe­rar el crèdit de la seva figura, i encara menys per blin­dar la seva posició al cap­da­vant del govern, ans al con­trari. Hi ha una evidència numèrica i és que John­son ha con­su­mit prop de la mei­tat (un 41%) del suport mas­siu que li van donar els par­la­men­ta­ris con­ser­va­dors a l’hora d’assu­mir el lide­ratge del par­tit i del país. I hi ha també uns pre­ce­dents cons­ta­ta­bles; sense anar més enrere, el de la seva pre­de­ces­sora, The­resa May, que també va superar una moció de con­fiança fins i tot amb una majo­ria més sòlida, abans de veure’s obli­gada a dimi­tir per la falta de suport efec­tiu i per la pressió política exer­cida lla­vors, entre d’altres, pel mateix Boris John­son.

Aquell John­son va saber capi­ta­lit­zar el cor­rent de la soci­e­tat britànica favo­ra­ble al cop de timó polític que repre­sen­tava el ‘Bre­xit’ i allò li va apla­nar el camí per acce­dir al poder, però la rea­li­tat ha que­dat molt lluny de les pro­me­ses i del popu­lisme que el van cata­pul­tar lla­vors. Les decep­ci­ons superen clara­ment les expec­ta­ti­ves i l’escàndol del Party­gate ha des­pu­llat el per­so­natge de tota cre­di­bi­li­tat, en la mesura que han que­dat expo­sa­des amb la màxima cru­esa davant tota la soci­e­tat la seva arrogància, hipo­cre­sia i la doble moral amb què ha ges­ti­o­nat la pandèmia de la covid-19 amb tot el que de mal­son ha tin­gut per als ciu­ta­dans. No cal dir que la lec­tura tri­om­fa­lista que el pri­mer minis­tre britànic ha fet de la seva ‘victòria’ l’allu­nya de la rea­li­tat política i el dis­tan­cia encara més de la legi­ti­mi­tat exi­gi­ble a un gover­nant.