Torna el diàleg
La mesa de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya fa molt de temps que ha deixat de ser l’eina per afrontar i buscar solucions a un conflicte polític de gran calat existent entre Catalunya i l’Estat, per convertir-se en un objectiu en si mateix, la icona d’un relat polític absolutament retòric, que apel·la a un diàleg que el govern espanyol i la resta d’actors polítics de l’Estat no estan disposats a establir. Avui sabem que Pere Aragonès es reunirà amb Pedro Sánchez divendres que ve a La Moncloa per refer les relacions entre governs, que van quedar glaçades arran de l’escàndol de l’espionatge d’estat a l’independentisme –i al mateix Aragonès– en relació amb l’afer Pegasus. En el millor dels casos, servirà per reactivar formalment el diàleg i la famosa mesa de negociació, que fins ara s’ha reunit dos cops en tres anys i ha servit només per deixar clar que els governs català i espanyol volen parlar de coses totalment diferents. En el pitjor dels casos, reactivarà únicament les expectatives i alimentarà les agendes polítiques del PSOE, Podem i ERC, en tant que promotors de l’estratègia.
L’altre gran acord que va sortir de la reunió d’ahir entre la consellera Vilagrà i el ministre Bolaños és la voluntat que hi hagi dues reunions de la citada mesa de diàleg abans que acabi l’any. El temps confirmarà o desmentirà aquest notable canvi de ritme de les converses, per bé que els antecedents no permeten aclarir de què parlaran, què negociaran i per a què serviran aquestes reunions, si com ja han demostrat a bastament, el govern català considera prioritari parlar de l’autodeterminació del poble català i de l’amnistia a tots els represaliats per l’Estat per voler exercir-la l’1 d’octubre del 2017, mentre que el govern espanyol considera que justament d’aquests dos temes no té res a parlar, i encara menys a negociar. La crua realitat és que, tres anys després del canvi de lideratge a Espanya, el govern de Pedro Sánchez no vol afrontar el problema real, el govern català es resisteix a assumir-ho, el joc brut de l’Estat a Catalunya cada dia és més visible i el bloc independentista continua sense plantejar-se seriosament una resposta conjunta a aquest atzucac.