L’obsessió del TSJC amb el català a l’escola

La per­cepció que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya és extre­ma­da­ment sen­si­ble als sec­tors espa­nyo­lis­tes con­tra la immersió lingüística a l’escola és cada dia més ferma. D’altra manera no s’explica que el tri­bu­nal canviï ara l’obli­gació d’impar­tir un 25% de clas­ses en cas­tellà que havia impo­sat a una escola de Bar­ce­lona per l’obli­gació de fer una matèria tron­cal en aquesta llen­gua. Així elu­deix el decret llei d’usos lingüístics que impe­dia la impo­sició de per­cen­tat­ges. Sorprèn el moment, perquè el TSJC ha dic­tat una reso­lució que no deixa de ser una mesura cau­te­lar sense ni tan sols espe­rar que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal es mani­festi sobre els acla­ri­ments que el mateix alt tri­bu­nal de Cata­lu­nya li va sol·lici­tar a propòsit del decret llei, aquell del català “vehi­cu­lar” i el cas­tellà “cur­ri­cu­lar”, apro­vat per una majo­ria que inclou el PSC. O el TSJC està molt segur que el TC resoldrà en el sen­tit de vali­dar la sentència cone­guda dimarts o és que la coin­cidència en el temps amb el canvi de majo­ries en el Cons­ti­tu­ci­o­nal tam­poc és del tot casual.

La fal·lera inva­siva del TSJC, tant pel que fa a les com­petències del legis­la­tiu com per supe­di­tar la peda­go­gia a la ide­o­lo­gia, ha estat una cons­tant en els últims anys coin­ci­dint amb l’acti­vi­tat d’orga­nit­za­ci­ons com Ciu­ta­dans, Con­vivència Cívica Cata­lana o l’Assem­blea per una Escola Bilingüe, nas­cu­des amb l’única missió de dina­mi­tar la immersió i apro­fun­dir en la mino­rit­zació del català. Els resul­tats de mínims de la taula de diàleg entre governs del juliol es van resu­mir en la des­ju­di­ci­a­lit­zació política i en un vague escut pro­tec­tor per al català sobre la base del reco­nei­xe­ment de l’auto­no­mia de cada escola per deci­dir el seu model lingüístic. Agradi més o menys, la des­ju­di­ci­a­lit­zació s’ha con­cre­tat en la reforma del Codi Penal. El res­pecte a l’auto­no­mia de les esco­les i a la seva com­petència pro­fes­si­o­nal per deci­dir els pro­jec­tes lingüístics pas­sarà la prova del cotó de la nova com­po­sició del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, sobre el paper amb una majo­ria de magis­trats de mirada més oberta i plu­ral que la que hi havia fins dimarts.